Ciutat Vella de Barcelona Contingut Divisió administrativa Història Llocs d'interès Educació Vegeu també Referències Enllaços externs Menú de navegació41° 22′ 51″ N, 2° 10′ 23″ E / 41.380833333333°N,2.1730555555556°E / 41.380833333333; 2.1730555555556Lloc web oficialGGCC, Barcelona:Districte Municipal de Ciutat VellaWorldCatn20040234161479511513765380
Ciutat Vella de Barcelona
districtesBarcelonaSants-MontjuïcEixampleSant MartíMar Mediterràniasegle XIVsegle XIXla BarcelonetaBarcelonapla de BarcelonaLes Corts de SarriàSarriàVallvidreraSant Gervasi de CassolesSanta Maria de SantsGràciaSant Andreu de PalomarSant Martí de ProvençalsHortaBarcelonaEixampleromanasegle XIV1854Mont Tàberromansla RamblaVia LaietanaBàrcinoMontjuïcla Marina de PortLlobregatsegle XIImuralla romanasegle IVcomtes de Barcelonasegle XIIsegle següentla BòriaSant Pere de les Puel·lesSanta Maria del Marla Rambla
Ciutat Vella de Barcelona
Salta a la navegació
Salta a la cerca
 Ciutat Vella de Barcelona | |||||
|---|---|---|---|---|---|
 La Rambla travessa la Ciutat Vella separant el Raval dels altres barris del districte | |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Autonomia | Catalunya | ||||
| Província | província de Barcelona | ||||
| Comarca | Barcelonès | ||||
| Municipi | Barcelona | ||||
| Conté la localitat | El Gòtic El Raval Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera la Barceloneta | ||||
| Població | |||||
| Total | 107.426 (2009) | ||||
| • Densitat | 24.582,61 hab/km² | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | Barcelona | ||||
| Superfície | 4,37 km² | ||||
| Limita amb | Eixample Sants-Montjuïc Sant Martí | ||||
| Altres | |||||
| Lloc web | Lloc web oficial | ||||
 | |||||
La Ciutat Vella és un dels deu districtes de Barcelona. És el districte 1 i limita amb Sants-Montjuïc al sud, l'Eixample a l'oest, Sant Martí per al nord, i la Mar Mediterrània a l'est. Ocupa un territori de 449,4 hectàrees, té una població de 100.451 habitants (dades de l'any 2016) i, per tant, una densitat de 230 habitants per hectàrea. Es correspon geogràficament amb el centre històric de la ciutat. L'extensió actual del districte correspon aproximadament a la compresa dins de les muralles entre el segle XIV i el segle XIX, excepte el barri de la Barceloneta, que en quedava fora.
Contingut
1 Divisió administrativa
2 Història
3 Llocs d'interès
4 Educació
4.1 Llar d'Infants (0-3 anys)
5 Vegeu també
6 Referències
7 Enllaços externs
Divisió administrativa
El districte està format pels següents barris:
| Codi | Nom del barri | Població (2015) | Superfície (ha) | Densitat (hab/ha) |
|---|---|---|---|---|
| 01 | El Raval | 47.617 | 109,8 | 434 |
| 02 | El Gòtic | 15.269 | 84,2 | 181 |
| 03 | La Barceloneta | 15.036 | 131,4 | 114 |
| 04 | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera | 22.305 | 111,4 | 200 |
I | Ciutat Vella | 100.227 | 436,9 | 229 |
Història
Plànol de Bàrcino superposat al plànol actual del Gòtic
L'actual Barcelona és fruit de l'annexió dels antics municipis del pla de Barcelona: Les Corts de Sarrià, Sarrià, Vallvidrera, Sant Gervasi de Cassoles, Santa Maria de Sants, Gràcia, Sant Andreu de Palomar, Sant Martí de Provençals i Horta. L'antic municipi de Barcelona ocupava el que avui és Ciutat Vella i l'Eixample, com que aquest últim no tenia cap nucli de població, la Barcelona vella es troba al que actualment és el districte de Ciutat Vella, tancada des de la primera muralla romana fins a l'última que datava del segle XIV i que fou tirada a terra el 1854.
La història del districte comença amb la fundació de la ciutat de Barcelona al Mont Tàber. Els romans van escollir un petit turó entre dues rieres, la del Cagalell o de Collserola (on ara hi ha la Rambla) i la de Jonqueres o Merdançà (ona ara hi ha la Via Laietana). En aquell indret es fundà la Colonia Iulia Augusta Paterna Fauentia Barcino, o simplement Bàrcino, substituint l'antic establiment romà de Montjuïc que es creu que podria estar al barri que avui anomenem la Marina de Port i que van abandonar a causa dels al·luvions arrossegats pel Llobregat i que impedien la utilització del port.
Fins al segle XII la Barcelona vella visqué tancada en el perímetre de la muralla romana del segle IV, que tot i que fou refeta en part pels primers comtes de Barcelona, no fou fins al segle XII que va experimentar un creixement, augmentat encara més durant el segle següent, per tal de protegir els barris que s'havien format al voltant dels camins d'entrada de la ciutat, als afores de les muralles, que es coneixien com vilanoves. Algunes d'aquestes foren la Bòria, Sant Pere de les Puel·les i la Vilanova de Mar. Aquesta última va créixer al voltant de l'església de Santa Maria de les Arenes, ara més coneguda com a Santa Maria del Mar. A ponent també es va formar una altra vilanova al voltant de la col·legiata de Santa Anna, on ara hi ha la Rambla.[1]
Llocs d'interès
Basílica de la Mercè des del carrer d'en Carabassa
- Vegeu també: Llista de monuments de Ciutat Vella de Barcelona
- Carrer de la Portaferrissa
- Carrer de Pelai
- Avinguda del Portal de l'Àngel
- Plaça Reial
- Plaça del Rei
- Rambla del Raval
- Palau de la Generalitat
- Ajuntament de Barcelona
- Casa de la Ciutat
- Catedral de Barcelona
- Església de Santa Maria del Mar
- Església de Santa Maria del Pi
- Basílica de la Mercè
- Palau de la Virreina
- Palau de la Música Catalana
- Liceu
Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA)- Museu Picasso de Barcelona
- Centre d'Art Santa Mònica
- Palau Güell
- Parc de la Ciutadella
- Parc Zoològic de Barcelona
- Platja de la Barceloneta
- Platja de Sant Sebastià
- Monument a Colom
- Port de Barcelona
- Plaça de la Llana
Educació
Llar d'Infants (0-3 anys)
- Sagrada Familia
- Sant Joan Baptista
- Lli privada Bressol del Nen Jesús
- Lli privada El Parc
- EB privada Omicrom
Vegeu també
- Urbanisme de Barcelona
- Hodonímia de Barcelona
- Arxiu Municipal de Districte de Ciutat Vella
Referències
↑ GGCC, Barcelona: els sectors històrics de la ciutat.
Enllaços externs
- Districte Municipal de Ciutat Vella
Districtes i barris de Barcelona | ||
|---|---|---|
| Ciutat Vella | la Barceloneta · el Gòtic · el Raval · Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera |  |
| Eixample | l'Antiga Esquerra de l'Eixample · la Nova Esquerra de l'Eixample · la Dreta de l'Eixample · el Fort Pienc · la Sagrada Família · Sant Antoni | |
| Sants-Montjuïc | la Bordeta · la Font de la Guatlla · Hostafrancs · la Marina del Prat Vermell · la Marina de Port · el Poble-sec · Sants · Sants-Badal · Montjuïc¤ · la Zona Franca - el Port¤ | |
| les Corts | les Corts · la Maternitat i Sant Ramon · Pedralbes | |
| Sarrià - Sant Gervasi | el Putget i Farró · Sant Gervasi - la Bonanova · Sant Gervasi - Galvany · Sarrià · les Tres Torres · Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes | |
| Gràcia | el Camp d'en Grassot i Gràcia Nova · el Coll · la Vila de Gràcia · la Salut · Vallcarca i els Penitents | |
| Horta-Guinardó | el Baix Guinardó · Can Baró · el Carmel · la Font d'en Fargues · el Guinardó · Horta · la Clota · Montbau · Sant Genís dels Agudells · la Teixonera · la Vall d'Hebron | |
| Nou Barris | Can Peguera · Canyelles · Ciutat Meridiana · la Guineueta · Porta · la Prosperitat · les Roquetes · Torre Baró · la Trinitat Nova · el Turó de la Peira · Vallbona · Verdum · Vilapicina i la Torre Llobeta | |
| Sant Andreu | Baró de Viver · el Bon Pastor · el Congrés i els Indians · Navas · la Sagrera · Sant Andreu de Palomar · la Trinitat Vella | |
| Sant Martí | el Besòs i el Maresme · el Camp de l'Arpa del Clot · el Clot · Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou · el Parc i la Llacuna del Poblenou · el Poblenou · Provençals del Poblenou · Sant Martí de Provençals · la Verneda i la Pau · la Vila Olímpica del Poblenou | |
(¤) No són barris · Vegeu també: Antics municipis del pla de Barcelona | ||
Categoria:
- Ciutat Vella de Barcelona
(window.RLQ=window.RLQ||[]).push(function()mw.config.set("wgPageParseReport":"limitreport":"cputime":"1.444","walltime":"2.098","ppvisitednodes":"value":5473,"limit":1000000,"ppgeneratednodes":"value":0,"limit":1500000,"postexpandincludesize":"value":72280,"limit":2097152,"templateargumentsize":"value":5808,"limit":2097152,"expansiondepth":"value":23,"limit":40,"expensivefunctioncount":"value":0,"limit":500,"unstrip-depth":"value":0,"limit":20,"unstrip-size":"value":1104,"limit":5000000,"entityaccesscount":"value":6,"limit":400,"timingprofile":["100.00% 1999.111 1 -total"," 94.97% 1898.600 1 Plantilla:Infotaula_geografia_política"," 87.83% 1755.905 2 Plantilla:Infotaula"," 86.53% 1729.822 1 Plantilla:Infotaula_geografia_política/formatglobal"," 37.48% 749.189 31 Plantilla:If_empty"," 20.00% 399.828 1 Plantilla:Mapes_localització"," 7.74% 154.774 1 Plantilla:Map_draw"," 7.15% 142.942 1 Plantilla:OpenDivRTL"," 7.03% 140.506 2 Plantilla:Dir"," 6.56% 131.143 3 Plantilla:If_both"],"scribunto":"limitreport-timeusage":"value":"0.877","limit":"10.000","limitreport-memusage":"value":5071512,"limit":52428800,"cachereport":"origin":"mw1301","timestamp":"20190402195023","ttl":2592000,"transientcontent":false);mw.config.set("wgBackendResponseTime":122,"wgHostname":"mw1269"););
