Skip to main content

Tachyglossidae Índiz Taxonomía | Característiques | Reproducción | Referencies | Enllaces esternos | Menú de navegaciónde conocer-sobre-les equidnes adorable ya interesáu-animales «6 interesantes datos que tienes de conocer sobre les equidnes, adorables y curiosos animales»Wilson, D. Y. & Reeder, D. M. (editors). 2005. Mammal Species of the World. A Taxonomic and Geographic Reference (3rd ed). MuridaeShort-beaked echidna Exhibitionist spiny anteater reveals bizarre peniswebsiteTachyglossidaeAnimal Diversity WebMonotremas (Universidá de Tasmania)

TachyglossidaeFamilies de mamíferos


familiasubordeTachyglossacorpuspinosNueva GuineaSalawatiAustraliaTasmaniaornitorrincosgüevosninfa mitolóxicaGrecia Clásicainsectívoraformiguestermitesmirmecofagiapelameescayosfemescraniuquexalgüesusinseutosmerucosaparatu bucalllinguadientescielu la bocaalimentosolfatuelectrorreceptorestáctilcaraespolonesarticulaciónrodíasustanza tóxicomarsupiuincubaciónlactanciaornitorrincuenviernentorporprocesu dixestivuREMgüevullecheporosglándules mamariestetos










(function()var node=document.getElementById("mw-dismissablenotice-anonplace");if(node)node.outerHTML="u003Cdiv class="mw-dismissable-notice"u003Eu003Cdiv class="mw-dismissable-notice-close"u003E[u003Ca tabindex="0" role="button"u003Ezarraru003C/au003E]u003C/divu003Eu003Cdiv class="mw-dismissable-notice-body"u003Eu003Cdiv id="localNotice" lang="ast" dir="ltr"u003Eu003Ctable style="" class="noprint plainlinks ambox ambox-notice"u003Enu003Ctbodyu003Eu003Ctru003Enu003Ctd class="ambox-image"u003Enu003Cdiv style="width:50px;"u003E u003Cimg alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ac/Noun_Project_maintenance_icon_943595_cc.svg/50px-Noun_Project_maintenance_icon_943595_cc.svg.png" decoding="async" width="50" height="50" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ac/Noun_Project_maintenance_icon_943595_cc.svg/75px-Noun_Project_maintenance_icon_943595_cc.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ac/Noun_Project_maintenance_icon_943595_cc.svg/100px-Noun_Project_maintenance_icon_943595_cc.svg.png 2x" data-file-width="110" data-file-height="110" /u003Eu003C/divu003Eu003C/tdu003Enu003Ctd class="ambox-text"u003Eu003Ccenteru003Eu003Cbigu003Eu003Cbu003E¡100.000 artículos!u003C/bu003Eu003C/bigu003Eu003Cbr /u003ETamos a piques de llegar a 100.000 artículos. Encamentámosvos nun crear nuevos artículos sinón u003Ca href="/wiki/Categor%C3%ADa:Wikipedia:Mantenimientu" title="Categoría:Wikipedia:Mantenimientu"u003Erevisaru003C/au003E y u003Ca href="/wiki/Categor%C3%ADa:Wikipedia:Correxir" title="Categoría:Wikipedia:Correxir"u003Ecorrexiru003C/au003E los esistentes.u003C/centeru003Eu003C/tdu003Enu003C/tru003Enu003C/tbodyu003Eu003C/tableu003Eu003C/divu003Eu003C/divu003Eu003C/divu003E";());




Tachyglossidae




De Wikipedia






Saltar a navegación
Saltar a la gueta






















Commons-emblem-notice.svg

 

Equidnes

Rangu temporal: Miocenu-Holocenu

Prec


O

S

D

C

P

T

J

K

Pg

N









Ameisenigel.jpg
Equidna común (Tachyglossus aculeatus)
Clasificación científica

Reinu:

Animalia

Filu:

Chordata
Subfilu:
Vertebrata

Clas:

Mammalia
Subclas:
Prototheria
(ensin clasif.):
Australosphenida

Orde:

Monotremata
Suborde:
Tachyglossa

Familia:

Tachyglossidae
Gill, 1872
Xéneros y especies

Megalibgwilia (†)



Megalibgwilia ramsayi (†)


Megalibgwilia robusta (†)

Tachyglossus



Tachyglossus aculeatus

Zaglossus



Zaglossus attenboroughi


Zaglossus bartoni


Zaglossus bruijni


Zaglossus hacketti (†)


Zaglossus robusta (†)

[editar datos en Wikidata]

Los taquiglósidos o equidnes (Tachyglossidae) son la única familia conocida del suborde Tachyglossa, onde se clasifiquen a les equidnes actuales y los sos ancestros extintos. Estos mamíferos, similares n'apariencia a los corpuspinos, habiten nes islles de Nueva Guinea, Salawati, Australia, Tasmania y otres islles menores próximes a les mariñes d'estes. Amás de ser bien difíciles d'atopar, la so rareza mora en que son los únicos mamíferos, xuntu colos ornitorrincos, que ponen güevos.[1]


Les equidnes deben el so nome a la ninfa mitolóxica madre de toos les llexendaries bisarmes de la Grecia Clásica. Tienen el cuerpu cubiertu d'escayos, lo que xuníu a la dieta que lleven, mayoritariamente insectívora, y en dellos casos con predilección poles formigues y termites (mirmecofagia), valió-yos el nome de formigueros espinosos».




Índiz





  • 1 Taxonomía


  • 2 Característiques


  • 3 Reproducción


  • 4 Referencies

    • 4.1 Bibliografía



  • 5 Enllaces esternos




Taxonomía |


Na actualidá reconocen dos xéneros vivientes, con solu cuatro especies:[2]


Xéneru Tachyglossus - Equidnes de focico curtiu o australianos.

Tachyglossus aculeatus - Equidna de focico curtiu o común.

Xéneru Zaglossus - Equidnes de focico llargu o de Nueva Guinea.

Zaglossus attenboroughi - Zagloso de Attenborough.


Zaglossus bartoni - Zagloso de Barton.


Zaglossus bruijni - Zagloso común o de Bruijn.



Característiques |


Son animales de cuerpu compactu, cubiertu d'un mestu pelame del que sobresalen llargues escayos emplegaes como métodu de defensa. De normal miden ente 35 y 45 centímetros de llargu, con una cola de 10 centímetros, y un pesu promediu de 2 a 7 kilogramos. Los machos son por regla xeneral de mayor tamañu que les femes.


El craniu ye llargu y arrondáu, la cara llarga cola quexal inferior pocu desenvuelta, constituyida por dos delgaos y llongures güesus. La so dieta, constituyida por inseutos y merucos, determina un aparatu bucal tubular d'estrecha abertura, provistu d'una llarga llingua pegañosa que puede algamar 20 centímetros de llargor, cola qu'atrapen l'alimentu, que, al escarecer de dientes, va ser esmagayáu con unos escayos córnees asitiaes nel cielu la boca a la fin de la boca. P'alcontrar los alimentos, amás d'un apináu sentíu del olfatu, tán dotaos d'electrorreceptores táctil nel cara colos que-yos resulta fácil topar les colonies de formigues y termites.


Son poderosos escavadores qu'empleguen pies y manos pa construyir galeríes y oquedades o escargatar na tierra en busca d'alimentu. Pa ello les sos estremidaes tienen manos y pies cavadores dotaos de poderoses uñes. El segundu deu de les estremidaes posteriores ye más llargu y emplegar pa tascase y llimpiase el pelo y la piel.


Los machos y delles femes, tienen espolones tres l'articulación de la rodía, pero a diferencia de Ornithorhynchus sp., esti animal nun sintetiza nenguna sustanza tóxico, polo que se desconoz la función real de los mesmos.


Les femes desenvuelven un marsupiu temporal mientres dura la incubación y la lactancia. El pene de los machos tien cuatro cabeces, daqué común ente reptiles pero raru en mamíferos. A pesar de ser mamíferu, la cría de la equidna naz a partir de güevos yá que ye unu de los dos mamíferos ovíparos, xuntu al ornitorrincu (Ornithorhynchus anatinus), qu'esisten na Tierra.


A diferencia de lo que se cree, les equidnes non enviernen como respuesta al fríu. L'estáu de torpor al que se ven sometíos dellos exemplares aisllaos, paez tar rellacionáu más bien con un procesu dixestivu anómalu.


Al contrariu de lo primeramente investigao, les equidnes sí entren en suañu REM,[3] anque namái cuando la temperatura del ambiente ta alredor de los 25 °C. A temperatures de 15 °C y 28 °C, el suañu REM suprímese.[4]



Reproducción |


La fema pon un solu güevu. La incubación tardienta diez díes; la equidna nueva zuca la lleche de los poros de los dos glándules mamaries (los monotremas nun tienen tetos) y permanecen na bolsa mientres cuarenta y cinco a cincuenta díes,[5] en dichu tiempu empiecen a desenvolver los escayos. La madre cava una lluriga y deposita al pequeñu, retornando cada cinco díes pa dar# de mamar hasta'l treslleche, que ye a los siete meses.


Les equidnes machos tienen un pene tetracapitado, pero namái dos de les cabeces usar mientres el apareamiento. Les otres dos cabeces "ciérrense" y nun crecer en tamañu. Les cabeces usaes intercámbiense cada vez que'l mamíferu copula.[6]



Referencies |



  1. de conocer-sobre-les equidnes adorable ya interesáu-animales «6 interesantes datos que tienes de conocer sobre les equidnes, adorables y curiosos animales» vix.com. Consultáu'l 23 de payares de 2017.


  2. Wilson, D. Y. & Reeder, D. M. (editors). 2005. Mammal Species of the World. A Taxonomic and Geographic Reference (3rd ed). Muridae


  3. Alexander Bórleby. El secretu del suañu. Sieglu XXI. ISBN 9682318564.


  4. SC Nicol, NA Andersen, NH Phillips, RJ Berger (11 de febreru de 2000), Neuroscience letters 


  5. Short-beaked echidna Arkive.org


  6. Shultz, N. (26 d'ochobre de 2007). «Exhibitionist spiny anteater reveals bizarre penis». New Scientist website. Consultáu'l 27 d'ochobre de 2006.



Bibliografía |


  • Feldhamer, G.A. (2003). Mammalogy: Adaptation, Diversity, and Ecology. San Francisco: McGraw-Hill.

  • Flannery, T.F. and Groves, C.P. (1998) A revision of the genus Zaglossus (Monotremata, Tachyglossidae), with description of new species and subspecies. Mammalia 62, 367-396.

  • Vaughan, T., Ryan, J. y Czaplewski, N. (1999). Mammalogy. Philadelphia: Saunders College Publishing.


Enllaces esternos |



  • Wikimedia Commons tien conteníu multimedia tocante a Tachyglossidae.


  • Wikispecies tien un artículu sobre Tachyglossidae.


  • Tachyglossidae en Animal Diversity Web ING

  • Monotremas (Universidá de Tasmania)



Tachyglossidae








Sacáu de «https://ast.wikipedia.org/w/index.php?title=Tachyglossidae&oldid=2174841»










Menú de navegación


























(window.RLQ=window.RLQ||[]).push(function()mw.config.set("wgPageParseReport":"limitreport":"cputime":"0.432","walltime":"0.508","ppvisitednodes":"value":21631,"limit":1000000,"ppgeneratednodes":"value":0,"limit":1500000,"postexpandincludesize":"value":44142,"limit":2097152,"templateargumentsize":"value":13439,"limit":2097152,"expansiondepth":"value":30,"limit":40,"expensivefunctioncount":"value":0,"limit":500,"unstrip-depth":"value":0,"limit":20,"unstrip-size":"value":3406,"limit":5000000,"entityaccesscount":"value":1,"limit":400,"timingprofile":["100.00% 451.262 1 -total"," 77.16% 348.178 1 Plantía:Ficha_de_taxón"," 73.65% 332.368 1 Plantía:Ficha"," 48.57% 219.178 1 Plantía:Rangu_fósil"," 41.74% 188.354 1 Plantía:Phanerozoic_220px"," 33.78% 152.456 38 Plantía:Period_start"," 32.79% 147.982 11 Plantía:Rangu_fósil/barra"," 28.96% 130.674 63 Plantía:Period_translator"," 17.96% 81.052 13 Plantía:Period_end"," 14.23% 64.225 1 Plantía:Llistaref"],"scribunto":"limitreport-timeusage":"value":"0.056","limit":"10.000","limitreport-memusage":"value":1391511,"limit":52428800,"cachereport":"origin":"mw1251","timestamp":"20190405231039","ttl":2592000,"transientcontent":false););"@context":"https://schema.org","@type":"Article","name":"Tachyglossidae","url":"https://ast.wikipedia.org/wiki/Tachyglossidae","sameAs":"http://www.wikidata.org/entity/Q21824","mainEntity":"http://www.wikidata.org/entity/Q21824","author":"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects","publisher":"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":"@type":"ImageObject","url":"https://www.wikimedia.org/static/images/wmf-hor-googpub.png","datePublished":"2018-02-24T14:03:35Z","dateModified":"2019-01-16T19:00:34Z","image":"https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/5/5d/Ameisenigel.jpg","headline":"familia de mamu00edferos"(window.RLQ=window.RLQ||[]).push(function()mw.config.set("wgBackendResponseTime":173,"wgHostname":"mw1264"););

Popular posts from this blog

Isurus Índice Especies | Notas | Véxase tamén | Menú de navegación"A compendium of fossil marine animal genera (Chondrichthyes entry)"o orixinal"A review of the Tertiary fossil Cetacea (Mammalia) localities in wales port taf Museum Victoria"o orixinalThe Vertebrate Fauna of the Selma Formation of Alabama. Part VII. Part VIII. The Mosasaurs The Fishes50419737IDsh85068767Isurus2548834613242066569678159923NHMSYS00210535017845105743

Is 1 ppb equal to 1 μg/kg? Announcing the arrival of Valued Associate #679: Cesar Manara Planned maintenance scheduled April 17/18, 2019 at 00:00UTC (8:00pm US/Eastern)How to determine the concentration after a dilution with Beer's law?What would be SMILES notation for a compound with delocalized bonding?Amount of substance of a molecule in a solute the same as amount of substance of constituent elements?Interpreting notation format 1.64E-02 from particulate emission dataWhat was the lithium concentration in 1940's 7-Up?Why are osmoles not considered SI units?Why is Ka constant when volume is increased?Should residual sodium be considered in measuring sodium content of sweat?Concentration of mercury in bodyConversion from a PPB value to µg/m3 of Isobutylene

What does “fit” mean in this sentence? Announcing the arrival of Valued Associate #679: Cesar Manara Planned maintenance scheduled April 17/18, 2019 at 00:00UTC (8:00pm US/Eastern)How does 'jealousy' mean 'suspicion'?What does “not so say” mean?Does “somebody of my caliber” mean the speaker themselves?“accounting for high fasting blood glucose”- help about the meaningWhat does “cloaked by NDA” mean in this context?What does it mean by 'community ownership' in this context?What does “human corroborators” mean in this context?What does “everything but a fire” mean in this context?What does “run” mean here?What does “rabbited” mean/imply in this sentence?